Piqué pren força

El nom del central català del Manchester torna al top ten dels possibles reforços per la propera temporada. Per alguna banda fins i tot ja donen per fet el fitxatge tot i que, segons sembla, l'operació està en stand by fins que no es disputi la final de la Champions la propera setmana. Esperem...

Més noms!!

Si una és la finalitat d'aquest espai és la de no cansar-se i ser constant comptabilitzant els noms que sonen. I avui tenim noms nous:
Rodrigo Palacios de Boca Juniors, i un de sorprenent com és el porter del casc que juga al Chelsea Petr Cech.

Macanudo Palacios

El porter del casc

Baixes i altes

Avui els diaris de sempre, i firmats pels de sempre, diuen que dos dels pilars dels darrers anys com Deco i Eto'o marxen.Que volen uns altres aires, que volen ser estimats, que volen sentirse bé, que volen guanyar títols.

Quins collons!! Si finalment marxen ells mateixos s'ho hauran guanyat. Marxaran dos grans futbolistes, però com a persones, pretendre sentirse estimats, guanyar títols i estar còmodes no resulta fàcil amb el nivell que ells s'han implicat enguany. Això que pretenen i desitjen no ho aconseguiran ni a Can Barça ni en a cap club que valgui la pena. Bon vent!!

Per altra banda avui continua el 'culebrón'1 de Kaka, avui resulta que el canviem per Ronaldinho. Ojala!! ni un nen canviaria avui un cromo del Kaka per un del Ronaldinho. Però bé, és el que té la premsa, il·lusió que no en falti.

1 culebrón: paraula clàssica utilitzada pel seguiment dels fitxages d'estiu

Ofensiva Kaká

Aquestes són les notícies que ens agraden, del que en podríem dir notición.

Escolteu les virtuds d'aquest crack

Una gran família

Tomaquers i tomaqueres, aquesta entrada és novament per agraïr la gran resposta que esteu dispensant a aquest humil projecte. Encara no fa una setmana que fem tomate a l'entorn de l'actualitat de fitxatges del Barça i les visites i nous usuaris d'aquest blog no paren de crèixer. Gràcies i animeu-vos a seguir creixent amb nosaltres... Com una gran família!

Truezeguet

Sí, teniu raó, no és Truezeguet, és Trezeguet, però és que no hem pogut resistir-nos a fer un petit joc de paraules davant una nova notícia de trueque. Ens fa l'efecte que aquesta secció s'anirà fent gran...

La mercaderia que, en aquest cas, caldria donar a canvi seria Samuel Eto'o. Ho publica avui Il Corriere dello Sport i amplifica la notícia sport.es.

Lahm, tard o d'hora

mundodeportivo.es informa que Philipp Lahm, defensa del Bayern de Múnich, té un peu i mig al Barça. L'internacional alemany podria venir aquest estiu o el que ve.

Dani Alves es veu de blaugrana

El lateral del Sevilla, segons llegim avui al diari sport.es, ja es veu vestit de blaugrana la propera temporada.

I és que Alves, malgrat el talant agressiu del president José María del Nido, té moltes coses al seu favor per aconseguir el que vol: el Barça el vol, ell vol el Barça, el Sevilla no jugarà la Champions la propera temporada i necssita diners i, a més, l'equip andalús ha demostrat ser un equip venedor al llarg de les últimes temporades.

Messi voldria a Villa

Leo Messi ha manifestat públicament que no dubtaria ni un moment en donar prioritat al fitxatge del davanter del València Villa. Clar, si l'argentí hagués dit el contrari potser no sortiria tan somrient a la foto al costat del valencianista però, sobretot, a qui no li hauria fet gens de gràcia hauria estat a la marca esportiva que patrocina els dos jugadors.

La informació és de EFE i la podem llegir a elmundodeportivo.es

Al marge del futbol

En el partit Barça-Mallorca d'ahir (2-3 entre pitos y flautas) tota l'atenció estava dirigida a fets i moments que molt poc tenien a veure amb la disputa del partit. Es podria dir que el futbol, ahir, era el menys important. Que si el comiat de Frank Rijkaard, que si la mocadorada a Laporta, que si els pitos per Eto'o, Deco i Enry... Semblava el dia del lliurament de notes el curs que va suspendre tota la classe. Per això, de futbol ahir res de res.

Això sense tenir en compte que ahir el Camp Nou va registrar l'entrada més pobre de tota l'era Rijkaard: menys de 40.000 espectadors. Tractant-se d'un dia de veredictes i manifestacions hauríem d'entendre que els socis que no van anar a l'estadi també van parlar.

Constatem això perquè la manca d'elements d'atenció entorn la disputa del partit i la predominant atmòsfera de protesta i rebuig només són indicadors de que a can Barça ha aribat el moment de posar un punt i a part per tornar a estar dins els límits de la competició i els títols, i no al marge del futbol, com es troba ara.

Si les coses no canvien radicalment, el següent vídeo podria ser la crònica perfecta de l'estat -fora d'òrbita- en què es troba l'equip blaugrana. Com diria Gaspart, ojalá aquesta cantarella no ens acompanyi gaire temps...

A propòsit, penseu que per deixar d'estar "al marge del futbol" al Barça li cal una renovació a la junta directiva?

Piqué i Bruno Alves

Piqué (ManU) i Bruno Alves (Porto) sonen amb força per a reforçar la posició de central. La notícia la podem llegir a elmundodeportivo.es.

Güiza se pone a tiro

El titular i la notícia són del diari sport. La foto, també.

Foro fitxatges

La webdelcule, a part d'una molt bona recopilació de notícies en un molt millorable disseny de pàgina, ens depara alguna que altra sorpresa interessant -segur- per als seguidors del tomate. Un exemple és la secció de foro i, més en concret, el foro dedicat a fitxatges:

¿A quien ficharias tu para el Barça?

Interessant veure la diversitat de noms que proposa la culerada i també els diferents punts de vista sobre si s'hauria de fitxar jugadors ja contrastats, classe mitja molt treballadora o bé convinar planter i un parell de cracks. Segur que aquí també teniu opinions molt diverses...

Gràcies Frank!

L'afició blaugrana s'acomiadarà aquesta tarda de Frank Rijkaard al Camp Nou en el que serà provablement un dels moments més emotius de tota la temporada a Can Barça. Amb Rijkaard a la banqueta, han estat cinc anys amb dos lligues i una Champions (la meitat de les copes d'Europra en tota la història del Club) però sobretot cinc anys d'un estil propi, de talante i de saber estar. Això últim -la supervivència- era realment el més difícil perquè tot indicava que els títols caurien ells sols com a xurros, ja que la generació de futbolistes que li havia tocat drigir al Camp Nou havia de marcar tota una época...

No ha estat així. De títols s'ha fet curt i s'ha precipitat el final d'una era, l'era Rijkaard. Del que podria haver arribat a ser i el que finalment ha estat Frank també té la seva part de responsabilitat però sobretot haurem d'agrair-li que hagi sabut mantenir la calma en tot moment i, amb la calma, sovint el prestigi del Club. Pels títols i per les lliçons proporcionades, moltes gràcies Frank i fins sempre.