Tres currantes

Fa ràbia, molta ràbia, veure com està jugant de bé Deco a l'Eurocopa mentre s'ha passat mitja temporada -per no dir gairebé tota- apàtic i desdibuixat fins al punt de mostrar-se irreconeixible. Fa ràbia saber que ja no tornarem a veure el Ronaldinho dels vells temps mentre cap nom dels que sonen per al nou Barça aconsegueix il·lusionar-nos tant com l'arribada del gaúcho. I fa ràbia presenciar com Rafa Márquez, un dels millors defenses que ha passat per Can Barça, està a punt de fitxar per l'Atlético de Madrid per veure si així es troba més a prop de qui li pot curar el corzón partío.

Tot plegat fa molta ràbia. I no és que aquí siguem contraris a la renovació de la plantilla blaugrana, la qual cosa considerem natural i necessària, sinó que com a mínim ens molesta veure el desmantellament d'un equip que podria haver fet història a poc que s'hagués esforçat a fer-ho.

Efectivament estem assitint a la marxa de jugadors que encara tenen molt de futbol als peus però que malauradament han perdut la il·lusió de jugar amb la samarreta del Barça. Vista la situació, potser l'únic consol que ens queda és pensar que tots aquests jugadors (als que podríem afegir Eto'o) consideren que el millor és continuar la seva carrera lluny d'aquí. En això coincidim.

El dol per aquestes pèrdues durarà poc i ben aviat oblidarem què bons que són encara. El dol es tornarà i-dol-atria tan aviat com sapiguem qui portarà el dorsal 10 la propera temporada i tan ràpidament com la nova generació de jugadors cristalitzi el projecte d'en Pep.

Marxen tres estrelles, les referides al principi d'aquesta entrada, però sens dubte és el millor. No ens enganyem, malgrat la ràbia que ens pugui fer que el futbol que encara els queda el gastaran en altres clubs, ha de ser així pel bé de l'equip. Al Barça li calen nous treballadors, ja que aquests van arribar sent tres currantes i han acabant sent Los liantes.